Dillins 2 de maig

Bé ja quasi estem al dia del que hem anat fent. Al matí vam tenir uns tocs de gralla matiners a les 7 del matí a càrrec de n'Arnau Martínez i n'Aleix Mayans, quan tohom ja s'havia despertat, es grallers se n'han tornat a es llit. Ha sigut un dia complicat, havíem d'anar a la platja i plovia i ventejava. Hem hagut de recórrer a l'opció B : temps d'estudi al matí en lloc de la tarda, a veure si s'aclaria. I ruta cultural, esperant que sortís el sol per anar a ses platges d'anunci on s'estrella Damm anys enrera ha rodat espots de somni. El fort Marlborough que era la millor opció, uns quants quilòmetres de passadissos subterranis excavats en sa roca ( espai gran, cobert, amb el seu què...) però avui dilluns estava tancat. Llavors hem anat a l'opció C : fer el que bonament puguessim acceptant les dures condicions metereològiques. Ses xofers de ses autocars ens han dit d'anar a Trepulcó, un poblat talaiòtic prop de Maó. I això és el que hem fet mentre anava plovent a estones de tota manera, sempre amb la sort de que quan més plovia estavem a l'autocar. Com que teníem necessitats fisiològiques urgents, amb tanta gent - quan no és un , són dos si no tres- hem optat per anar a Maó, veure el convent del Carme convertit en mercat i dinar al costat d'uns serveis d'accés públic. El temps s'ha mantingut estable dins de la inestabilitat i llavors ... cap a la platja falta gent. No hem pogut anar a ses cales de Menorca, i mira que les hem cantat vegades!, i hem anat a cala Galdana ( una de les més urbanitzades, però que per nosaltres acostumats a la munió de gent de Salou, ens ha semblat com les cales de la costa Brava) on hi hem arribat cap allà les 4 de la tarda. Hem desparat tovalloles, ocupant bona part de la platja,uns quants han jugat a futbol, els més agosarats s'han banyat ( l'aigua estava a uns 15 º, però segons els banyistes passada la primera impressió s'hi estava molt bé i un se sentia relaxat... contra gustos no hi ha res escrit) . Al cap d'una horeta llarga d'estar en remull, la generació dels que ja passem dies dels trenta hem decidit que els pocs que quedaven a l'aigua ja en tenien prou d'aigua, calia eixugar-se, canviar-se i arribar nets i polits a s'autocar. Com que només hem vist unes ullades de sol i més aviat esllangaït que ni escalfava ni res de res, tot el grupet que primer ha protestat en saber que el dia de platja s'havia quedat reduït a un parell d'hores, ja ho han trobat del tot raonable. I carretera i manta cap a Sa Vinyeta on hem sopat (espaguetis amb salsa bolonyesa, i pollastre al forn acompanyat d'amanida i flam de xocolata).
I per últim, la última nit!!!!
Després de sopar, trobada a la sala polivalent on han començat els jocs amb alguna sorpresa inclosa per atots el novells de la coral. Estaven una mica nerviosos però ha sigut pitjor l'espera que la prova que cadascun d'ells ha hagut de fer. Ara ja són membres de ple dret de la Coral ( bé els cal continuar amb esforç i dedicació, o en paraules del savi senyor Txan hay que trabajal y esperal.
I quan ja tothom s'ha retratat, el director de la coral 2 vegades ( per ser massa intel.ligent i captar-ho a la primera) ha començat la sempre fantàstica discoteca on han acabat de cremar els cartutxos que els hi quedaven. El sarau ha durat fins les 2 de la matinada quan la coach leader ha intervingut de nou per apaivagar els ànims i deixar la possibilitat de quedar-se xerrant tranquil.lament o anar-se'n a les zones de silenci absolut, es a dir les habitacions. I tal i com l'experiència li ha demostrat any rera any, tothom ha anat caient, quedant ara - que son prop de les 4, una vintena de joves ( el 95% de batxillerat) mentre acabo aquesta fascinant crònica, Demà ens espera un dia llarg, perquè a les 7 hem de llevar-nos per estar nets i polits (nosaltres i les habitacions) a les 8 per esmorzar i poder marxar de Sa Vinyeta abans de les 9!!! A les 10 hem d'estar a Maó a punt d'embarcar. Només falten enganxar les fotografies, que ja les penjarà el Jordi, jo només he col.laborat en la part literària.
Es possible que rebeu la crònica i els fills a la vegada, peròhan estat uns dies molt intensos i ben viscuts.
Helena Gallart, Sa Vinyeta Ciutadella 3 de maig de 2011.