Diumenge 1 de maig

Al matí després d'esmorzar, els autocars ja ens esperaven per anar a fer una volta turística per s'illa. D'entrada vam parar a la naveta d'es Tudons, el monument funerari megalític més emblemàtic de s'illa. Com que era diumenge vam tenir la sort de tenir l'entrada gratuïta. El departament de socials va fer una aportació cultural en l'explicació per que tots poguessin gaudir de la meravella que teníem davant els ulls. Com estàvem davant d'un Patrimoni de la Humanitat que tenia més de 3000 anys d'antiguitat vam cantar la cançó Volem la Pau. Vam comprovar el poder amansidor de la música i totes les vaques de raça menorquina que estaven al tancat del costat van parar de rumiar en sec, van parar l'orella i no van aplaudir perque de moment encara no tenen aquestes habilitats. Un grup d'anglesos que ens va sentir perque passava per allí si que es va interessar quins eren els nostres orígens. Vam continuar cap a Fornells, al costat de Tramuntana, en la part més antiga (geologicament parlant) de s'illa. En l'extrem més septentrional hi ha una fortificació de l'època de l'ocupació anglesa que vam veure i visitar. I com que era diumenge la visita també va ser gratuïta. El paisatge tant pelat i pentinat de la serra, a causa de la tramuntana, ens recordava vivament el paisatge de Port Lligat i Cadaqués. També és una zona tocada per la Tramuntana. Abans de partir, però, com que ja eren prop de 2/4 de 2 vam menjar tot el que ens havia sobrat del vespre abans, menys les lioneses de crema, no fos cas. L'etapa final del viatge va ser la pujada a Es Toro , sa muntanya més alta ( té 320 mts, no us pensau) d'on es pot veure tota s'illa. Es conductor de s'autobús es va trobar amb parents que feien una comunió, i com que s'havien portat tant polits amb nosaltres vam obsequiar la comitiva amb un cant Son ses cales de Menorca... i a sa fieta l'Adrià Ortiz li va regalar una flor salvatge, acabada de collir.
I llavors, va arribar la sorpresa:arribats a Ciutadella vam anar a dinar en una pizzeria davant mateix del port amb unes vistes impressionants. Pizza Margherita i de Prosciutto amb funghi per tutti amb l'obligació de partir-nos-la amb el veí del costat per que la meitat la tenia d'un gust i l'altra meitat de l'altre. I per beure, aigua que fa la vista clara. La veritat és que quan es va amb un grup tant atractiu i en una temporada en que no sobren turistes hi ha establiments que s'avenen a fer-nos unes propostes d'allò més temptadores.... I tot i ser diumenge aquí vam haver de pagar el preu acordat per càpita. Ah! i les pizzes les podiem comptar entre les top ten del món mundial de les pizzes.
A la tarda vam arribar a Sa Vinyeta i van tenir una bona estona d'estudi. I després vam ser testimonis privilegiats de lo bé que s'ho van passar participant en la primera gimkama porca de la Coral de l'IES Torre del Palau.Tots havien de portar la roba més vella que tinguéssin i després era obligatori passar per la dutxa d'aigua calenta. Hi va haver proves de tota mena on l'enginy i les habilitats motrius jugaven un paper important: mossar una poma penjada amb les mans al darrera, cara passada per aigua i farina per buscar uns sugus, maria empastifada de nocilla que havia de relliscar per tota la cara, el pint ball de iogurt i l'abocament de l'aigua transportada amb una canyeta i abocada en una altre recipient... Els profes vam riure d'allò més veient el feliços que eren i com de bé s'ho passaven. Bé, i els xics de segon de batxillerat s'ho van currar d'allò més. Tots uns excel.lents líders per dirigir grups i el que calgui.
Després de sopar ( amanida d'arròs amb peix fregit acompanyat de patates fregides) hi va haver l'estona de reflexió un cop vam assistir a la història del senyor Txan que ple de saviesa sempre afirmava davant qualsevol situació demasiado plonto para decirl, hay que esperal y trabajal. La super leader coacher Lydia Campà els va convidar a pensar i reflexionar per ser millors persones....
I ara no m'estaré de dir-ho, aquests nois i noies tenen una sort immensa de poder viure aquestes experiències. Crec que els hi són molt profitoses, i el que es perden de classes recompensa amb escreix allò que poden viure. No us penediu pas i no passeu pena. La vanguardia del dimarts passat parlava de la importància dels coach leaders, i algunes empreses ja ho apliquen.... a canvi de fer unes sessions per una burrada d'euros, es clar. Aprenen a viure, a comportar-se, a acceptar-se , a buscar solucions davant reptes que apareixen, a ser solidaris, a ser empàtics, a ser agraïts i gratuïts..... A la Lydia i al Jordi mai els hi podrem estar prou agraïts ( ni el claustre de professors, ni els pares i mares d'aquests joves).
I així va ser com va anar més o ménys el diumenge.
Helena Gallart (professora de l'IES i mare de la Coral)